Català-Catalan:
Sons cosits i mots que abandonen llurs rams, llurs despulles caduques, murmuris engalanats que el vent crida. Les boques resten nues, però llurs sons segueixen els dies i, entretant, per atzarosa cortesia, hi amotllen una partitura llarga com els colors del temps que enfilen.
Cantàrem un cop sa simfonia, abans que el crit de l'avenir extingís aquells que canten amb veus els sons agençats dels mots, morts per vida.
Així és que renaixen els sons que entonen els indrets per llurs mots que en capolls despunten.
Els aires tornaran a concórrer per llevar les antigues despulles i s'esborraran així les històries d'amor, amics e amats, vetustes simfonies que els temps enfilen.
English-Anglès:
Sewn sounds and words that leave their bouquets, their deciduous remains, decorated whispers called by the wind. The mouths remain bare, but their sounds follow the days and, meanwhile, due to random courtesy, they mold a score long like the colors of the time they climb. Once we sang their symphony, before the cry of the future extinguished those who chant with voices the adjusted sounds of the words, dead for life. So are reborn, the sounds intoned by places, for their words emerging from buds. Winds gather again to remove the old remains and thus erase the stories of love, friends and beloved ones, ancient symphonies climbing the time.
