Els pobles han dut l'evolució de les llengües adoptant-les, creant-les i errant-les mentre es duia a terme el seu ús informal; llavors, amb l'educació, aquestes s'han normalitzat mitjançant l'establiment d'unes normes. Amb les noves tecnologies i la comunicació escrita la gent improvisa per escurçar els mots. I, així, molts s'han endut les mans al cap creient que la llengua passava de blanc a negre en una metamorfosi espectacular. Tot i així, hom es quedaria sorprès en veure què ens aproxima el futur:
En poc temps ha sorgit una nova manera de construir el món, aquest cop de baix cap a dalt, és la nanotecnologia; a més a més de la informàtica (El tractament automàtic de la informació.), que ramifica infinitament les seves possibilitats mentre la miniaturització dels xips augmenta exponencialment, cada any, la capacitat de computació dels productes electrònics de consum.
Així, doncs, les aplicacions informàtiques i la conquesta tecnològica dels límits de la física ens podrien portar, també, al servei del llenguatge i d'aquesta manera renovar la relació orgànica que es produeix entre la llengua i el nostre propi suport, el cervell. Imagineu-vos, doncs, les possibilitats que tindríem al nostre abast si disposéssim d'un dispositiu que participés d'aquesta relació: tindríem, no només la gramàtica, el lèxic, la morfologia, l'etimologia, la literatura, etcètera pertanyent a la nostra llengua materna sinó també a d'altres llengües; fins a la darrera referència isolada a la llengua en qüestió es trobaria a l'abast d'una mil·lèsima de segon. Una immensa biblioteca inclosa en un objecte, més petit que la mida d'un gra de sorra, que portaríem instal·lat al nostre cervell.
Seria una revolució en l'ús del llenguatge en la mesura en que es normalitzaria l'expressió perfecte del coneixement: seria la desaparició definitiva dels errors ortogràfics i fonètics, l'ús quotidià del vocabulari involucraria gran part del lèxic incloent els mots arcaics i en desús, cada concepte del pensament seria correctament associat al seu significant, l'ús del llenguatge seria coherent, l'argot i totes les formes dialectals serien comprensibles i l'ús de la sintaxi i la retòrica seria extraordinariament elaborat. L'esforç lingüístic, doncs, s'evocaria en la semàntica: reforçar i enriquir la relació entre l'expressió del coneixement i el significat seria la prioritat del seu estudi.
L'evolució del llenguatge deixarà d'ésser tan contundent, no veurem com un idioma és modificat substancialment, sinó que el coneixement que cadascú disposa d'aquest deixarà d'ésser una panotxa desgranada: posseïrem tots i cadascún dels grans. La mutació dels mots deixarà pas a la recerca de nous significants per a nous o eterns conceptes als quals mai em sapigut posar nom i com mai abans, explicar un conte o descriure l'aroma del cafè, serà tan evocador.
El futur de la llengua, doncs, no és el llenguatge SMS, sinó guanyar en exactitud, riquesa, diversitat i bellesa.
