Capcota s'amanyaga sola i distreta des la finestra estant.
Amb la galta ajaguda sobre la mà caiguda, sobre el canell; i el colze sobre l'ampit;
observa el joc de la canalla corrent a través de la grava.
La pilota revota a la paret i el seu so arriba entrant fins a les orelles, pujant, com ho fa l'aire filant els cabells.
Sumida, es descuida i es fa descuidar l'estona; arrambada a l'exterior, caragolant pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada