Escric per a una amiga/I write to a friend

Català/Catalan:

He usat Déu per a aconseguir una rima.
Per això que, de mi, l'àngel no se'n fia.
No us enfadeu, que el poema bé ho valia.
I amb sort, igualment l'afecte d'una amiga.
Digueu-me si no és tendre, el cor, quan somia.
Estic segur que seria una alegria
si l'amor que espera, avui també l'estima.
Deixeu-lo ser feliç, així es viu la vida!


English/Anglès:

I used God to get a rhyme.
Therefore, the angel doesn't trust me.
Don't be angry, the poem was worth it.
And luckily, also a friend's affection.
Tell me if the heart isn't tender when it dreams.
I'm sure it would be a joy
if the love for whom it waits, today it loves back too.
Let it be happy, it's how you live life!

El Que Resta / What is left

El dolor li diu a la llàgrima,

que la tristor és la seva mare.

Diu que plora perquè l'estima,

que la por ha trencat el pacte.

Diu que enyora una promesa,

que salvi el cor ferit per sempre.

-

Sorrow tells the tear

that sadness is its mother.

Says that it cries because it loves them,

that fear has broken the pact.

Says it misses a promise,

that would save the wounded heart forever.

L'hora

En somnis desitjo la nit, l'encant d'un món adormit.
Desitjo la cendra pau del silenci i la veu de l'esperit.

Bo espero, l'hora de fer realitat un pensament alegre.
Dormo per a un somni tendre, per a un son de feltre.

Des del balcó veig com s'apropa el vaixell navegant.
El misteri és una onada que transporta la nau errant.

Governant el timó, cerco una ruta cap al meu destí.
L'emoció omple les grans veles i em mostra el camí.

En el poble dels encants, el coixí besa les donzelles.
En el camp dels passejants, cerco un cor d'estrelles.

Les meravelles arriben a la seva fi, il·lusions del cor.
Guardo a dins una tímida veu, un conte en el record.

Més enllà de l'horitzó reneix el món, promesa certa.
Les pestanyes eixuguen els somnis de la nit desfeta.

Les tres...

L'inici d'aquesta història neix amb un vent d'origen tan desconegut com maleït. Allà on la terra més llunyana s'aixeca escarpada per a empresonar les valls, el murmuri d'aquell aire havia pertorbat el somni nocturn d'un pastor. Tan suau i tant aterrador, el malson s'havia endinsat com un llop entre el ramat, cercant l'hoste que el guardés. Amb el primer esgarip de l'home trasbalsat, la serp ja havia posseït el niu. El secret de les ombres es revelava en la visió del pastor: l'avenir s'estava preparant per a portar hores temoroses, nits en que l'horror travessaria els murs per a alimentar-se i les pregàries es convertirien en laments.

En la terra maleïda, on ulls vigilants sobrevolen els cels i llòbregues criatures aguaiten als vorals, els homes han d'endinsar-se en les profunditats de les valls. És així com el rumor recorria indrets distants, tan abandonats que s'aferraven a la darrera ànima que els habitava. Viatgers atemorits el portaven amb un fil de vida pels camins dels boscos, i ressorgia com una esgarrifança cada cop que noves orelles rebien l'alè tacat d'un presagi maligne.

The beginning of this story is born with a wind whose origin is as unknown as cursed. Where the farthest land rises steep to imprison valleys, the whisper of that air disturbed the nocturnal sleep of a shepherd. So soft and so terrifying, the nightmare creeped in like a wolf among the sheep, seeking the host that would guard it. With the first scream of the shocked man, the snake had already possessed the nest. The secret of the shadows was reavealed in the vision of the shepherd, the future was preparing to bring fearful hours. Nights the horror would cross the walls to feed itself (hunt) and the prayers would become moans.

In the cursed land where watchful eyes fly the skies and gloomy creatures lurk in the roadsides, men must delve into the depths of the valleys. Thus the rumor ran through distant places, so abandoned that clung to the last soul that dwelled. Frightened travellers bore it with a thread of life on the roads of the forests, and would resurge like a shudder each time new ears received it with the spotted wheeze of an evil omen.

En el temple

Catalan:

En el temple

Es posa l’ocell sobre la mà del vigilant, i veu.

El món que l’aguanta alimenta l’ésser atrapat.

Les columnes de la catedral són vives.

Por sobre por, el més perillós també és condemnat.

També fuig el caçador? El destí és presó i salvació.

I si ens veuen, ploren per nosaltres? Cauen les fulles.

Il·lusions, apareixen els camins del bosc.

Quan el temple crema, és esperança o és cruel?

Reneix la condemna, l’instint juga la partida.

Terra, món, significat, quin conte més trist!

Qui se’n salva de la vida? Por d’abandonar la fe.

Destí, t’ho prego, no em deixis sol al temple!

English: 

In the temple

The bird lands on the guard’s hand, and watches.

The world holding it nourishes the trapped creature.

The columns of the cathedral are alive.

Fear over fear, the most dangerous is also damned.

Does the hunter escape as well? Fate is prison and salvation.

And if they see us, do they cry? The leaves fall.

Illusions, the pathways of the forest appear.

When the temple burns, is it hope or is it cruel?

The sentence is reborn, instinct plays the game.

Earth, world, meaning, what a sad tale!

Who is saved from life? Fear of abandoning the faith.

Destiny, I beg you, don’t leave me alone in the temple!